Muchas Vidas, Muchos Maestros

muchas-vidas-muchos-maestros.jpgÚltimamente, me gusta intercalar entre las lecturas más posiblemente livianas, otras de crecimiento personal. Me gusta leer libros que, además de hablar de ficciones, te produzcan debates internos, reflexiones personales, regresiones a tu pasado y le veas otro sentido a tu mundo. Son, en cierta manera, como cuando coges un avión o un tren y descubres una nueva ciudad. Las nuevas culturas te cambian, te hacen ver los días de forma diferente, replantearte actitudes. Estos libros hacen lo mismo: te abren la mente provocándote preguntas que te haces al descubrir novedades que no conocías.

Todos los libros dejan huella en ti pero este en particular consiguió incluso dejar pensativos a aquellos con los que les comentaba sobre la historia y/o les preguntaba qué creían al respecto. Brian Weiss habla de otra dimensión de la vida, Weiss habla de la reencarnación.

Basada en una historia real, el psicólogo decidió redactar las conversaciones que tenía con una paciente que trataba a través de la hipnosis. La regresión de la mujer a su pasado, pronto reveló al doctor que no tenía uno sino varios; varias vidas, diferentes lecciones y unos compañeros fijos: los Maestros.

A través de las sesiones de Weiss y las vivencias de Catherine; no sólo te planteas tu propia existencia sino tus acciones y consecuencias en este mundo, los resultados que puede tener en el karma, cómo tratar a los seres que te rodean, si realmente existe la muerte o si de verdad morimos.

Si os apetece un libro que te expande la mente y te hace replantear y preguntar muchas cosas de tu vida cotidiana; no os perdáis esta increíble historia.

Anuncios

Trolls Esgotadors

“Tenim 15 milions d’usuaris únics i 13 milions de pàgines úniques vistes al web cada mes. És molt difícil poder controlar tots els comentaris que tenim a les notícies”, assegura Vicente Ruiz, subdirector d’El Mundo i responsable de l’edició digital d’aquest diari. Internet no només ha propiciat una reflexió necessària pel que ha suposat de canvi de model del periodisme gràcies a l’accés lliure als continguts sinó que també ha promogut la democratització de la comunicació, entesa com un ens susceptible de ser sotmès a debat.

Llegeix Més a Report.cat.

Fins aviat

Hola,

Avui he trucat als avis. S’hi ha posat la tieta i l’he confòs amb l’àvia. M’ha explicat què ha fet i m’ha preguntat per mi. Per si vam arribar bé. Desprès s’hi ha posat l’àvia. L’avi està malalt, té un virus d’aquests que corren a la panxa, ha dit. L’avi et troba a faltar, està trist. L’avi no va menjar gaire ahir. L’avi té vèrtig. Ahir quasi cau. Ens vam espantar molt. No crec que puguéssim soportar un altre acomiadament.

No sé com es fan aquestes coses ni mai abans m’havia hagut d’acomiadar d’algú d’aquesta manera. No tant aviat, almenys. Així que no sé molt bé ben bé què dir ni què pensar sense que se’m caiguin unes quantes llàgrimes. Algú em va dir un dia que no importa el temps que estem amb les persones sinó el que sentim per elles. No hem passat incomptables hores junts. Però et feies estimar. T’estimem molt tots. Jo t’estimo molt. I això és el que ens trenca per dins i ens doblega de dolor. Un sentit amor que et proferíem sempre que et vèiem.

A mi se’m fa molt estrany. Sé que quan torni ja no hi seràs. I encara que no hi sigui sé que has deixat un buit molt gran que es percep des de la llunyania. I això dol. I fot molt. Tant de bo hagués allargat una mica més la conversa que vam tenir quan t’estaves recuperant, assaborir una mica més les teves paraules. Tant de bo s’hagués pogut fer tot bé des del principi.

Sempre he estat molt orgullosa de la meva família. De tots. De tots i cada un d’ells. Dels pares, del germà, dels cosins, dels avis, dels tiets, dels petits. I de tu. Sempre tant humil, tant senzill, tant fàcil, tant únic. I ens has demostrat que ens sobren raons per seguir estant orgullosos de tu: la gran multitud que et va venir a veure i es va congregar per dir-te adéu ho diu tot. I això ens ensenya que sí, que ets un model a seguir. I encara estic més contenta de saber que el Jaume i l’Oriol són com tu i que creixeràs amb ells i seguirem el teu llegat.

I m’està costant molt assumir que no hi seràs. Que no hi seràs pels peques, per la Montse, pels cosins, pels avis, per la mama, per la tieta. M’està costant molt assumir que ja no hi ets.

Siguis on siguis, només vull que sàpigues que, tot i la distància, jo també et trobo a faltar. I que t’he estimat molt i sempre ho seguiré fent. Siguis on siguis, no te’n vagis molt lluny i celebra amb nosaltes d’aquí un temps el que va ser la vida d’un dels millors homes que aquest món ha perdut. És una puta merda que hagis marxat.

T’estimo.

Fins aviat, tiet.